La infància de Norma Jeane Baker, el nom de naixement de Marilyn Monroe, va ser molt dura. La seva mare va ingressar en un hospital psiquiàtric quan ella tenia només 7 anys, i va haver d’estar durant 2 anys en un orfenat. Durant aquest temps, la petita Norma va anar passant de família d’acollida en família d’acollida. Se sentia poc estimada i deixada, però les poques felicitats que tenia la nena se les atorgava el cinema. Podia passar tot el dia al cinema, devorant pel·lícules, i va ser en aquell moment quan va decidir que ella volia ser actriu.
Al 1946, amb 20 anys, es va divorciar del seu primer marit, James Dougherty i va començar la seva carrera com a model, sempre amb l’objectiu de poder arribar a ser una estrella. La seva passió per l’actuació i el món del espectacle la va dur a signar el seu primer contracte amb FOX, el 29 d’agost d’aquell any. Des d’aquest moment, la jove Norma va renéixer amb un nou nom, propi d’una estrella: Marilyn Monroe, i es va convertir en la icona que avui dia coneixem i idolatrem.
Una tarda al Cinema Comèdia el qual es troba al Passeig de Gràcia, 13, , visualitzant una de les pel·lícules d’estrena, noves a la cartellera, o un clàssic com els que veia la petita Norma durant aquells anys tant foscos, sembla un pla perfecte per dur a la Marilyn a Barcelona.
“When I was a kid, some of my foster parents would send me to the movies so I wouldn’t hang around, getting me in their way. I’d stay there the whole day and part of the evening, in the first row, a little girl all alone in front of the giant screen, and I adored it. I loved everything, everything tht moved up front, I didn’t miss a thing – and I didn’t need popcorn!”
Parada 4-El Comèdia
